Una urgent actualització de la normativa de renovables

Cal una nova normativa?

Els objectius marcats pel PROENCAT per l’any 2030 preveuen cobrir el 50% de la demanda elèctrica a partir d’energies renovables: es preveu la instal·lació de 15.000 MW (es preveuen 7.000 MW d’energia eòlica i 8.000 MW d’energia solar fotovoltaica). Les previsions marquen que pel 2030, un 34,2% sigui el pes de l’energia elèctrica en el consum d’energia final. L’objectiu final és assolir un sistema elèctric 100% renovable, com a molt tard, l’any 2050.

El nivell d’implantació actual està molt lluny de les fites marcades. En el cas de la solar fotovoltaica. Dels 8.000 MW que han d’estar funcionant al 2030, sols estan en servei 35 MW, 1.451 estan autoritzats, bona part pendents encara de permisos de construcció que ja s’haurien d’haver atorgat i 1.470 MW en diferents fases de tramitació. En el cas de l’eòlica, dels 7.000 MW que han d’estar funcionant el 2030, hi han 1.376 MW instal·lats, 237 autoritzats i pendents de construcció i 773 en tràmit (dades juliol de 2024). És evident que si volem assolir els objectius del 2030 cal amb urgència un gran impuls de les energies renovables, facilitant una tramitació àgil que permeti obtenir els permisos (també els de construcció) en temps raonable, per tal que no es perdin els acords de finançament i/o els drets de connexió a la xarxa elèctrica.

Alhora, el marc de la nova Directiva Europea sobre Renovables ofereix un moment propici que justifica una actualització de la normativa vigent.

Què diu la nova directiva europea?

En data 20 de novembre de 2023 va entrar en vigor la Directiva 2023/2413 del Parlament Europeu i del Consell, que modifica la Directiva 2018/2001, el Reglament 2018/1999 i la Directiva 98/70/CE respecte de la promoció de l’energia procedent de fonts renovables, i deroga la Directiva 2015/652 del Consell. La nova versió introdueix modificacions al text original amb la finalitat que «els Estats membres garanteixin que el desplegament de l’electricitat renovable segueixi augmentant de manera adequada per a satisfer la demanda creixent (…)». En aquest context, cal establir un marc normatiu que permeti superar les barreres existents en el sistema elèctric, incloses les barreres no financeres.

Entre les principals modificacions realitzades per la nova Directiva hi ha la introducció del concepte d’interès públic superior, la regulació de les zones d’acceleració renovable i la racionalització dels tràmits d’autorització amb l’objectiu d’eliminar càrregues administratives innecessàries que allarguin excessivament la durada del procediments administratius de concessió d’autoritzacions de projectes d’energies renovables; a fi i efecte d’eliminar barreres, és necessari introduir terminis més curts i tràmits simplificats. Conforme l’art. 5 de la Directiva 2023/2413, el termini de transposició de què disposen els Estats membres per incorporar les modificacions als ordenaments jurídics interns finalitza el 21 de maig del 2025, excepte en el tema relatiu a l’interès públic superior de projectes d’energia renovable, els quals haurien d’haver estat transposats, com a màxim, l’1 de juliol del 2024, i per tant entenem que un cop vençut el termini la seva vigència és plena a tota la UE.

Què implica la consideració d’interès públic superior?

Com a molt tard el 21 de febrer de 2024, i fins que s’assoleixi la neutralitat climàtica, els Estats membres havien de garantir que, en el procediment de concessió d’autoritzacions, es presumeixi que la planificació, la construcció i l’explotació de plantes d’energia renovable, la connexió d’aquestes plantes a la xarxa, la infraestructura d’evacuació mateixa i els actius d’emmagatzematge són d’interès públic superior i contribueixen a la salut i la seguretat públiques a l’hora de sospesar els interessos jurídics. Això vol dir que, la seva necessitat i urgència passen per damunt d’altres interessos com la propietat privada, l’estètica o altres consideracions de tipus particular o privat. Fins i tot quan hi hagi conflicte amb altres interessos públics, els poders han de ponderar-ne la consideració d’interès superior.

Els nous terminis de la Directiva

Termini màxim per a parcs solars i eòlics: 12 mesos (3 anys en projectes d’energia renovable marina). Ambdós terminis seran prorrogables un màxim de 6 mesos.

La falta de resposta en el termini establert s’entendrà com a silenci administratiu positiu, excepte quan el projecte específic estigui sotmès a avaluació d’impacte ambiental, i no s’aplicarà a les decisions finals sobre el resultat del procediment de concessió d’autoritzacions, que seran explícites.

En el cas d’energia solar integrada en edificis: Termini màxim: 3 mesos (1 mes en procediments d’autorització d’instal·lació d’equips d’energia solar amb una capacitat igual o inferior a 100 kW, inclosos els autoconsumidors d’energies renovables i les comunitats d’energies renovables.)

En aquests casos, la falta de resposta en el termini establert s’entendrà com a silenci administratiu positiu, sempre que la capacitat de l’equip d’energia solar no superi la capacitat de connexió a la xarxa de distribució.

Un automatisme en el tràmit urbanístic final

Per tal d’evitar l’embús que ara mateix hi ha a Urbanisme de projectes amb avaluació ambiental superada i autorització energètica obtinguda, però pendents del tràmit urbanístic que la pròpia normativa vigent diu que ha de donar-se en 30 dies, la proposta de Renovem-nos planteja un automatisme en aquest tràmit final de forma que les objeccions urbanístiques s’hagin plantejat prèviament en la ponència tècnica que delibera abans de donar l’autorització. I que per tant, un cop obtinguda aquesta, l’aprovació de l’actuació específica esdevingui un tràmit automàtic. Actualment, hi ha 41 projectes, que sumen una inversió en renovables de 534 milions d’euros, pendents d’aquest tràmit, alguns des de fa més d’un any.

Posar límits a les moratòries municipals

Actualment, hi ha més de 70 ajuntaments catalans en situació de moratòria sobre nous projectes de renovables que tenen paralitzats projectes amb tots els tràmits superats i autorització ferma de la Generalitat. La proposta de Renovem-nos proposa que aquestes moratòries no puguin fer-se amb caràcter retroactiu per aturar el que ja està aprovat sinó que es limitin als nous projectes que es puguin presentar. Tot i que aquest tipus de moratòries sols poden durar un any, i sols poder servir per a fer una planificació urbanística local, ja sigui per regular la implantació d’oci nocturn, limitar els allotjaments turístics o revisar el planejament, el cas de les energies renovables és l’únic en el qual s’admet la retroactivitat a causa de la pròpia normativa de tramitació que fa que l’autorització energètica no sigui el darrer tràmit. La conseqüència en molts casos és que el projecte perd el dret de connexió a la xarxa elèctrica per caducitat dels terminis que tenia per adjudicar-lo. Renovem-nos considera incompatible aquesta situació amb la figura d’interès públic superior que mana la Directiva europea.

La participació social no pot ser un entrebanc

Un altre dels aspectes que Renovem-nos demana reformar és el de la participació ciutadana en el capital social dels projectes, que s’ha mostrat ineficaç i ara mateix únicament suposa un tràmit afegit que retarda la tramitació de projectes. Si bé la seva intenció és bona en tant que permet a la ciutadania participar dels projectes, les limitacions geogràfiques que estableix la normativa actual ho fan inviable en limitar-ho a persones del municipi o municipis limítrofs, que sovint són pobles petits sense teixit social ni industrial. En aquest sentit, es proposa ampliar el cercle geogràfic admès de participació ciutadana al capital social i considerar també admissible la participació social a empreses que vulguin vincular-se amb el projecte mitjançant un contracte PPA (Power Purchase Agreement) en un l’àmbit de vegueria o demarcació.

L’emmagatzematge, el gran oblidat

la proposta de Renovem-nos també urgeix a una regulació, d’acord amb la nova Directiva 2023/2413, que faciliti la implantació de bateries d’emmagatzematge elèctric i tèrmic, tant si estan integrades en projectes de generació, com en sistemes independents (projectes de bateries “stand alone”), o en models d’emmagatzematge distribuït. L’emmagatzematge és una peça clau en la transició energètica que ara mateix no està regulada la seva tramitació en la normativa d’energies renovables, ni la seva implantació està prevista en el territori pel Decret 16/2019. A conseqüència d’aquesta manca de normativa de la Generalitat ara mateix l’emmagatzematge sols es pot autoritzar pel Ministeri.

La proposta de Renovem-nos de revisió de la normativa

Renovem-nos ja ha enviat a la nova consellera de Territori, Habitatge i transició ecològica una proposta de reforma del marc normatiu vigent en matèria d’energies renovables que ajudi a identificar i resoldre els esculls administratius a les energies renovables.

Per a redactar la proposta es va fer una ronda de consultes amb les associacions d’empreses solars i eòliques, experts i tècnics de l’administració. Tot el material recollit es va refondre en un text que va ser validat per totes les persones que van intervenir en el procés.

Aquest text fou examinat pel gabinet jurídic Samsó especialitzat en temes energètics, qui va fer-ne una identificació dels articles de cada norma que caldria modificar per assolir l’objectiu fixat. El text final va ser objecte d’una revisió tècnica final abans d’enviar-lo al Govern.

En la reunió posterior amb la Consellera i el Secretari de Territori i Transició Ecològica, el Govern va agrair el treball fet per Renovem-nos i va manifestar la seva voluntat de revisar els procediments.

I ara què fem?

Acabada la fase d’identificació dels problemes a superar i un cop tramès al Govern, la tasca de Renovem-nos es centra ara en la pressió als grups parlamentaris per tal que aquesta actualització normativa es produeixi quan abans millor i Catalunya recuperi la seva posició històrica en matèria d’energies renovables.