La Generalitat ha anunciat que obrirà un segon període d’informació pública per introduir modificacions al Pla territorial de les energies renovables. Renovem-nos considera positiu que les al·legacions serveixin per millorar el document, però alerta que el retard no pot frenar encara més el desplegament renovable que Catalunya necessita.

 

El Govern ha ajornat fins, com a mínim, a l’estiu de 2027 l’aprovació definitiva del Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, el PLATER. El nou calendari suposa endarrerir com a mínim mig any la previsió anunciada fins ara, que situava l’entrada en vigor del Pla a començaments de 2027.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha justificat la decisió per la voluntat d’analitzar les al·legacions rebudes, introduir canvis en el document i ampliar el diàleg amb els ajuntaments i els diferents sectors afectats amb  un segon període d’informació pública abans de procedir a l’aprovació definitiva.

Un Pla sotmès a una forta contestació territorial

El primer període d’informació pública del PLATER ha coincidit amb una oposició significativa d’una part del món local. Prop de 290 municipis s’haurien adherit a un manifest crític amb el document i diversos ajuntaments, entitats agràries i plataformes territorials han presentat al·legacions o aprovat mocions de rebuig.

Les principals crítiques fan referència a la distribució territorial dels objectius renovables, l’afectació sobre determinats sòls agrícoles i forestals i la concentració d’instal·lacions en algunes comarques.

El Govern preveu revisar, entre altres qüestions, la classificació d’alguns sòls agraris i ampliar els horitzons temporals que incorpora el Pla. Aquest procés haurà de permetre corregir possibles errors cartogràfics i introduir informació territorial que no hagi quedat ben reflectida en les 141 capes utilitzades per elaborar la proposta inicial.

Una proposta per repartir millor l’esforç territorial

Renovem-nos ja havia presentat anteriorment un paquet d’al·legacions al PLATER que abordava una de les principals causes de la contestació municipal: la distribució territorial dels objectius renovables i la concentració d’instal·lacions en determinades comarques.

La proposta planteja substituir una assignació excessivament desigual per un repartiment més equilibrat entre municipis, tenint en compte la superfície disponible, les limitacions ambientals i territorials i la necessitat que l’esforç de la transició energètica no recaigui de manera desproporcionada sobre uns pocs territoris.

El model proposat per Renovem-nos manté municipis exempts quan no disposen de condicions adequades, però amplia el nombre de municipis que haurien d’assumir una contribució moderada. D’aquesta manera, es redueix la pressió sobre les localitats que acumulen més superfície destinada a renovables sense disminuir la capacitat global del Pla per assolir els objectius energètics.

Les zones de prioritat superior també s’han de revisar

La contestació al PLATER no prové únicament dels municipis que consideren excessiva la superfície prevista. Les principals organitzacions del sector renovable també han demanat canvis en el document, però en un sentit diferent.

En una al·legació conjunta, UNEFCAT, EolicCat, el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i Renovem-nos han advertit que les zones qualificades com de prioritat superior no són suficients ni, en molts casos, tècnicament viables per garantir el compliment dels objectius previstos per a 2030 i 2040.

Aquestes zones haurien d’identificar els emplaçaments més favorables per desenvolupar projectes, tenint en compte no només la compatibilitat ambiental i territorial, sinó també el recurs energètic, la disponibilitat de xarxa, la dimensió mínima necessària i la viabilitat real de les instal·lacions.

Les entitats també han reclamat que el PLATER incorpori aquestes zones prioritaries com a zones d’acceleració renovable, tal com estableix la normativa europea, i que aquestes disposin d’un règim específic de tramitació més ràpid.

Per tant, la revisió anunciada pel Govern haurà de respondre a tres necessitats simultànies: corregir les afectacions territorials que no estiguin prou justificades, repartir de manera més equilibrada els objectius entre municipis i assegurar que hi hagi prou sòl viable per complir a temps els objectius renovables.

Millorar el PLATER sense rebaixar-ne els objectius

Renovem-nos considera raonable que el Govern disposi del temps necessari per analitzar amb rigor les al·legacions i corregir les deficiències detectades. El PLATER ha de néixer amb el màxim consens territorial possible i amb una cartografia sòlida, comprensible i tècnicament viable.

Ara bé, ampliar el procés de participació no hauria de servir per rebaixar els objectius renovables ni per traslladar indefinidament les decisions més difícils.

Catalunya continua molt allunyada de la trajectòria necessària per assolir els objectius climàtics i energètics de 2030. Cada any de retard en la planificació redueix el temps disponible per tramitar, construir i connectar les instal·lacions que hauran de substituir els combustibles fòssils i una part important de la generació nuclear.

El PLATER no és només un mapa territorial. Ha de ser l’instrument que permeti passar d’un desplegament basat en l’avaluació aïllada de cada projecte a una planificació pública, previsible i compartida sobre quanta energia renovable necessita el país i on és més adequat produir-la.

El calendari climàtic no s’ajorna

L’ampliació de la tramitació del PLATER no modifica els compromisos climàtics de Catalunya. L’any 2030 continua sent el primer gran horitzó per reduir emissions, electrificar els consums i incrementar substancialment la generació renovable.

Si el Pla no s’aprova fins a l’estiu de 2027, només quedaran tres anys i mig per avançar en uns objectius que requereixen planificació, autoritzacions administratives, accés a la xarxa, construcció i posada en servei de les instal·lacions.

Per això, Renovem-nos considera que el nou període de participació ha de disposar d’un calendari públic, unes fases clarament definides i una data d’aprovació que sigui realment vinculant. Paral·lelament, la Generalitat ha de continuar tramitant els projectes compatibles amb la legislació vigent i reforçar els recursos humans i tècnics dels organismes responsables de les autoritzacions.

Prendre’s més temps per fer un PLATER millor pot ser una decisió raonable. Perdre un altre any sense un desplegament renovable, en canvi, tindria conseqüències directes sobre els objectius climàtics, la sobirania energètica i la competitivitat de Catalunya.

Més informació

– 2026, l’any del PLATER
– Renovem-nos planteja una redistribució més equitativa dels objectius del PLATER
– Al·legacions conjuntes al PLATER sobre les zones d’acceleració renovable
– Zones d’acceleració: l’assignatura pendent del PLATER
– Tots els continguts de Renovem-nos sobre el PLATER