Estrenem la primavera d’aquest 2024 sense pressupostos i amb eleccions anticipades, una notícia que ens agafa a més d’una per sorpresa i una certa desesperació. Dins dels col·lectius amb els qui em trobo associada, com ara l’associació Renovem-nos, tots hem rebut la notícia amb preocupació.
En un moment de crisi climàtica creixent, grans necessitats d’actuació degut a la sequera, i amb els deures de la transició energètica sense gairebé començar a Catalunya, ens quedem amb un govern en funcions tirant de despesa ordinària. Si bé el pressupost de l’any passat s’allarga per a aquest, les partides que reflecteixen noves necessitats no progressen. Quan la situació en la que ens trobem és del tot extraordinària, els pressupostos de l’any passat no reflecteixen la necessitat d’actuació. Com a exemple, noves iniciatives com ara l’Energètica pública, que just celebra un any, es queden sense reforços per a expandir-se i sense possibilitat de prendre decisions importants fins que hi hagi nou govern. Les partides de la sequera, així com les decisions necessàries per a gestionar-la, queden pendents d’equilibris i tempos electorals.
“En un moment de crisi climàtica creixent, grans necessitats d’actuació a causa de la sequera, i amb els deures de la transició energètica sense gairebé començar a Catalunya, ens quedem amb un govern en funcions“
Potser encara pitjor que no tenir pressupostos, és el fet que vindran mesos de canvis de càrrecs, distraccions, i retards en decisions importants. Per si fos poc, això passarà enmig d’un estiu que es preveu extremadament difícil. De fet, potser passarem aquest estiu tan difícil sense ni tan sols govern. Potser així ningú tindrà la culpa de res quan falti aigua i no s’hagin pres mesures per continuar restringint els usos de l’aigua amb restriccions sense precedents. També ens quedarem sense interlocutors per a negociar com, d’on i a quin preu podrem rebre més aigua si ens en manca.
Ara que cal lideratge per a afrontar aquesta crisi, ens quedem sense. I el més trist es que potser no és casualitat. Per què assumir el lideratge enmig d’una crisi, si podem pentinar el gat fent eleccions i evitar qualsevol responsabilitat? En la política del segle XXI, potser els polítics hi guanyen, amb aquests càlculs, mentre tota la resta hi perdem.
“Els problemes d’aigua, temperatures i focs són cada vegada més freqüents. A qui li faci por gestionar desastres no cal ni que es presenti a les eleccions”
La crisi climàtica és a dia d’avui visible i inevitable. Els problemes d’aigua, temperatures, i focs són cada vegada més freqüents i ocorren dins del cicle electoral de quatre anys. A qui li faci por gestionar desastres, no cal ni que es presenti a les eleccions perquè, probabilísticament, els tenim garantits. Ens agradi o no, aquesta necessitat de gestió no pararà de créixer. Crec que tots som prou grans per entendre que aquests desastres climàtics superen les fronteres i tenen una envergadura sovint inassumible, però, al mateix temps, hem de reconèixer que una bona gestió pot marcar diferències.
Potser caldrà anar a veure la Moreneta, com ja va fer el govern del tripartit el 2008, en plena sequera també històrica, tot i que menys severa que l’actual. Uns amics meus, investigadors a la universitat de Yale, just documenten en un nou estudi que aquestes visites a les deïtats poden fins i tot arribar a “funcionar”. L’argument és el següent: si mirem a les dades, es crea una mena de miratge i sembla que pregar als Déus funciona, doncs, quan ho fem, la situació és tan desesperada que potser sí que acaba plovent. Desesperada, la situació, ho és. Jo personalment, m’encomanaré a la verge de Coaner. A part de més pluges, li demanaré que de les eleccions del 12 de maig en puguem treure un pacte valent que doni prioritat al bé comú i intenti recuperar el temps perdut en matèria d’emergència climàtica.
Mar Reguant és investigadora ICREA a l’Institut d’Anàlisi Econòmica i catedràtica de la Northwestern University
