- L’entitat demana que la conservació de la biodiversitat marina i la monitorització ambiental del medi marí siguin criteris de ponderació en el concurs d’adjudicació dins el 30% de la puntuació no econòmica.
- Per seguretat energètica, Renovem-nos també demana que l’ordre d’aprovació de les bases dels concursos atengui els criteris de necessitat i oportunitat en funció dels requeriments energètics actuals o futurs.
Les energies renovables marines s’han configurat en els darrers anys com un element fonamental per assolir els objectius energètics i climàtics per al 2030 i el 2050, tant a nivell europeu com a nivell nacional.
En el Reglament (UE) 2022/869 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2022, va acordar objectius per a la generació d’energia renovable marina d’aquí a 2050, amb objectius intermedis per a 2030 i 2040, a cadascuna de les cinc conques marítimes de la UE. Els objectius acordats estableixen una capacitat instal·lada d’aproximadament 111 GW de capacitat de generació d’energia renovable marina per a finals d’aquesta dècada, i puja a uns 317 GW per a mitjans de segle.
El Reial Decret 150/2023, de 28 de febrer, pel qual s’aproven els plans d’ordenació de l’espai marítim de les cinc demarcacions marines espanyoles, defineix els espais més adients per ubicar l’eòlica marina, un d’aquests espais és a Catalunya, concretament en una àrea de vedat de pesca del golf de Roses, on hi ha vent abundant i estable que es pot aprofitar per generar energia neta i renovable.
Recentment el Ministeri de Transició Ecològica ha aprovat el projecte de Reial decret que estableix la regulació de la producció d’energia elèctrica en instal·lacions ubicades al mar, quant a les autoritzacions administratives que els són aplicables, així com al règim econòmic i els mecanismes i procediments necessaris per atorgar-los.
A partir d’ara, el Ministeri anirà aprovant les bases del concurs per a cada espai. Tot i que no hi ha un ordre establert, el Ministeri ja ha anunciat que es prioritzarà el de Canàries, donat que hi ha un ampli consens social a l’arxipèlag sobre la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils i esdevenir una destinació turística energèticament sostenible. Aquest consens social, ara mateix és inexistent a Catalunya i això pot provocar que el concurs del Golf de Roses quedi relegat davant els altres.
El Reial decret estableix un sistema de ponderació per a tots els POEMs de 70% pels criteris econòmics i 30% per als criteris no econòmics. Entre els criteris no econòmics es valoren aspectes com el disseny del projecte, la seguretat marítima, el desmantellament un cop exhaurida la vida útil, l’impacte social i econòmic en el territori o la minimitavió de l’impacte ambiental durant les obres i el règim de funcionament.
Aprofitant el termini d’al·legacions, Renovem-nos ha presentat al·legacions en dos aspectes que consideren claus:
- Que dins els criteris no econòmics es valori no sols la minimització de l’impacte local, si no l’aprofitament de les infraestructures per tal que esdevinguin biòtops marins que afavoreixin una millora de la biodiversitat marina, de forma que els impactes ambientals tinguin un balanç positiu en el medi ambient i en els recursos pesquers locals i es pugui fer un seguiment del seu resultat que millori l’acceptació social d’aquesta tecnologia.
- Que qualifiqui la concepció dels parcs com a estacions de monitoratge de l’estat del medi marí i, per tant, la inclusió de sensors i programes de seguiment de paràmetres físics, químics i ecològics per avaluar els efectes del canvi ambiental (canvi climàtic, contaminació, etc.) en el medi marí, generant dades d’accés públic i que alimentin els informes periòdics que han d’emetre les administracions.
- Que l’ordre d’aparició dels concursos de cada espai atengui als criteris de necessitat i oportunitat, en funció dels requeriments energètics actuals o futurs de la zona, per ubicació de plantes dessaladores que requerissin un consum més gran, per apagada nuclear, per dèficit energètic de la zona o per la dificultat d’emplaçar un aprofitament eòlic a terra ferma.
Aquesta darrera al·legació, en cas de ser admesa, situaria el POEM del Golf de Roses entre els principals candidats després del de Canàries atès que:
– La demarcació de Girona presenta un elevat dèficit energètic que cal proveir de l’exterior, on tan sols es produeix un ínfim 1,7% de l’energia consumida.
– La implantació d’energies renovables és mínima a l’Empordà, amb tan sols un 2,7% del mix elèctric.
– L’apagada de les centrals nuclears catalanes que s’iniciarà el 2029 i culminarà 2035 agreujarà encara més la necessitat de proveïment renovable.
– Les zones amb vent aprofitable de l’Empordà amb eòlica terrestre estan en bona part situades en espais protegits per la Xarxa Natura 2000 de la UE, fet que limita la disponibilitat d’emplaçaments.
Aquesta casuística, que no es dona en cap dels altres POEMs previstos, demostra la gran necessitat de que la zona de l’Empordà compti de manera urgent amb el recurs de l’eòlica marina, que per si sols podria abastar bona part de les necessitats energètiques de tota la comarca. I permetria, segons Renovem-nos, que l’eòlica marina a Catalunya fos una realitat més aviat que tard.