Aquest passat 2023 el planeta ha superat els 1,5ºC d’escalfament gairebé la meitat dels dies de l’any, un rècord negatiu que marca una tendència extremadament perillosa. Als països mediterranis, temperatures, focs i sequeres s’intensifiquen any rere any, i amenacen l’entorn natural, la producció agrícola i la salut de les persones. La comunitat científica urgeix a disminuir un 43% les emissions respecte del 2019 i a triplicar les energies renovables pel 2030.
És inajornable contribuir a reduir l’escalfament aprofitant el sol i el vent del nostre territori. A l’Alt Empordà el debat posa l’èmfasi en la propietat de les instal·lacions, el destí de l’energia, la creació d’un nou parc natural, el segellat dels espais agraris i l’exclusió de l’espai marítim, mentre la situació comarcal és dramàtica, amb menys de l’1% de l’energia procedent de fonts renovables.
Amb una economia basada en el turisme, la logística i l’exportació de productes agroalimentaris, l’any 2035 –un cop tancades les tres centrals nuclears catalanes– l’Alt Empordà necessitarà l’equivalent a 20 molins al mar, o prop de 100 a terra, o 1.200 hectàrees de parcs fotovoltaics, sense tenir en compte una “quota” de solidaritat a nivell català o els pics estacionals del turisme. Garantir el sistema productiu i la seva competitivitat, l’ocupació i condicions de vida segures per a la població requerirà energia abundant, econòmica i en xarxa. Fer el contrari portaria la comarca cap a la vulnerabilitat.
Al seu torn, els espais protegits i les extensions agrícoles són un actiu ambiental inqüestionable, però la seva mera existència i la premissa de no intervenir-hi no garanteixen en absolut una bona preservació davant l’emergència climàtica. Els canvis derivats de l’escalfament global, sobretot eixuts i risc d’incendis, ens dirigeixen cap a processos de desertificació. Per contrarestar aquesta dinàmica i gestionar la defensa dels ecosistemes, sostenir una agricultura productiva i resistir onades de calor i sequeres hem d’intervenir avui, amb la regeneració de la natura, del sòl i dels recursos hídrics, però també abandonant els combustibles fòssils de manera immediata –responsables del 75% de l’escalfament global– amb un ràpid desplegament de les energies renovables. Estem parlant de 6.000 plaques al mes, o 10 aerogeneradors terrestres, o 2 de marins a l’any durant els propers 10 anys, només per a l’Alt Empordà.
No podem defugir responsabilitats, ni equivocar-nos de problema. El 2050 molts de nosaltres no hi serem, però els nostres fills o nets sí. El problema realment crític és evitar que l’augment de les temperatures segueixi accelerant-se i com adaptar-nos a un clima futur que pot portar al límit del col·lapse els sistemes alimentaris i naturals dels quals depenem. Les renovables són les nostres aliades davant d’aquest enorme desafiament.
Signen l’article: Ramon Folch (Socioecòleg i exsecretari del Comitè Espanyol del Programa MaB UNESCO), Xavier Pastor (Oceanògraf i expresident de Greenpeace), Jaume Terradas (catedràtic emèrit d’ecologia), Francesc Mauri (geògraf i meteoròleg), Maria Carme Llasat (catedràtica de física de l’atmosfera), Anna Gallés (biòloga), Pere Guerra (empresari i vicepresident de Pimec Girona), Pere Roura (catedràtic emèrit de física), Deli Saavedra (biòleg), Antoni Salamanca (consultor ambiental), Joan Vila (enginyer industrial), Jordi Vilardell (periodista especialitzat en crisi climàtica i biodiversitat), Mar Reguant (economista i professora de la Universitat Northwestern de Chicago) i Daniel Schneider (oceanògraf i fundador de Naturamarine).
