A la COP28 hi havia dos grans temes en joc: introduir llenguatge sobre els combustibles fòssils i valoritzar el balanç global de la implementació de l’Acord de París, identificant solucions per desbloquejar els obstacles concrets que es troben els països per assolir les seves ambicions climàtiques. El primer tema s’ha aconseguit, tot i que ‘agafat amb pinces’; el segon, no. Uns diuen que aquesta COP és “incrementalista”, altres diuen que és un “game-changer” – la veritat, és que està per veure quin impacte tindrà, perquè el compromís es veu en l’acció. Si veiem canvis significatius en els patrons d’inversió en l’economia fòssil aquests pròxims 2-3 anys, la COP haurà complert amb el seu paper. També cal veure què passa amb els 120 països que han declarat que sortiran dels combustibles fòssils (i sobretot els països rics que haurien de liderar la sortida) i com adapten la seva legislació pel clima, per exemple, la Xina i els EEUU que han anunciat que revisaran les seves estratègies de llarg termini, i la política d’expansió de la producció fòssil (EEUU, Canada, Austràlia, Noruega).
«Si veiem canvis significatius en els patrons d’inversió en l’economia fòssil aquests pròxims 2-3 anys, la COP haurà complert amb el seu paper»
Sobre la qüestió de si eliminar o reduir els combustibles fòssils, per deixar-ho en el text final com una “transició per deixar enrere”, això és un reflex de la situació actual: molts països dependents dels combustibles fòssils no en veuen clara la sortida. No obstant, en el context de la COP, és un punt d’inflexió importantíssim haver introduït aquesta referència, encara que es quedi curta. El paquet de tres pilars: triplicar renovables, duplicar eficiència energètica, a més de deixar enrere els combustibles fòssils, dona més garanties a la transició. La decisió final de Dubai inclou moltes referències a la ciència del canvi climàtic, que mai s’havien pogut incloure. Tot plegat, és un text que podríem qualificar d’esquizofrènic, perquè té missatges certament contradictoris que reflecteixen una bretxa entre la voluntat de la comunitat internacional i la posta en pràctica de solucions mútuament beneficiàries.
«La decisió final de Dubai inclou moltes referències a la ciència del canvi climàtic, que mai s’havien pogut incloure.»
El punt concret de l’acord final sobre combustibles fòssils té ombres a vigilar: el gas s’ha instaurat com un combustible de transició, i cal garantir que sigui exclusivament de transició i no una excusa per allargar la sortida; una altra ombra és la referència a vehicles “baixos en carboni” i hidrogen “baix en carboni” com a possible alternativa a l’electrificació amb els dubtes que sorgeixen sobre la seva sostenibilitat i la capacitat d’assolir les emissions zero. Però a banda d’ombres, també hi ha llum, per exemple la de limitar la tecnologia de captura a sectors difícils de descarbonitzar.
«el gas s’ha instaurat com un combustible de transició, i cal garantir que sigui exclusivament de transició»
Per altra banda, si ens centrem en l’objectiu global d’adaptació, els resultats no han estat bons – seguiran les negociacions dos anys més per establir mètriques, i no hi ha compromisos en ferm per garantir els recursos necessaris per l’adaptació, sobretot en països empobrits. Les finances estan al cor del problema i de la solució, tot i no ser l’únic que manca per frenar la crisi climática. Els països marxen de la COP28 decepcionats per la falta de compromís en finances per a l’adaptació. Sí que hi ha compromisos rellevants programats per l’any que ve a Baku, però per ara només queda l’esperança que el procés de reforma de les institucions financeres internacionals doni bons resultats, i que comenci el debat sobre noves taxes necessàries per aconseguir nous fons.
«Ara son necessàries solucions més valentes per garantir que hi hagi fons per fer front als impactes que seguirem vivint, i que cada vegada seran més intensos i regulars.»
Per últim, tot i que ja es va informar fa varis dies, cal recordar que posar en marxa el fons sobre pèrdues i danys ha estat un pas important. No és un tema menor. Aquesta guardiola s’ha començat a omplir, però evidentment de manera insuficient. Ara son necessàries solucions més valentes per garantir que hi hagi fons per fer front als impactes que seguirem vivint, i que cada vegada seran més intensos i regulars.
