Hem superat el negacionisme. Si, aquest estiu del 2023 el canvi climàtic ha estat tema de totes les converses amb un consens majoritari sobre que aquest és real i ens afecta de forma accelerada. Hem superat una discussió social absurda que la ciència ja havia resolt. El canvi climàtic és real i comencem a percebre la seva magnitud. Ara el problema el tenim en la solució. És a dir, en la transició energètica que ha de substituir el petroli, el gas i el carbó com a fonts d’energia, per energies renovables i netes que aprofitin, el sol, el vent i l’aigua. Fins aquí, tots hi estem d’acord. També hem creat el marc per tal que els projectes de renovables siguin rendibles i ja hi ha un munt d’empreses disposades a invertir-hi. Malgrat tot, cada projecte d’energia renovable que es presenta en un lloc concret es troba amb l’oposició del territori. Volem energies renovables però no a casa nostra. Tal vegada perquè fins ara tampoc no hem volgut veure que l’energia fòssil que consumim es produeix en algun lloc, per bé que llunyà, i que ben segur que també té un impacte local, sovint molt més greu que la instal·lació d’un aerogenerador o unes plaques.
És en aquest context de paràlisi en l’acció en el que ara fa un any neix l’Associació Renovem-nos amb l’objectiu d’accelerar la transició energètica amb garanties ambientals i participació democràtica. Des dels inicis sabíem que caldria lluitar contra l’efecte NIMBY (Not in my back yard, no al meu pati) i que per fer-ho necessitàvem del concurs de veus autoritzades dins el món de l’ecologisme, la ciència i la divulgació científica. Les veus de Renovem-nos van donar la cara a favor d’una implantació massiva i urgent d’energies renovables en consonància amb l’emergència climàtica decretada per totes les instàncies governamentals. En aquest primer any hem contribuït amb seminaris, jornades tècniques a cercar propostes per una implantació d’energies renovables compatible amb la conservació del medi natural. Hem esperonat a les administracions per accelerar processos i cercar objectius ambiciosos. Hem valorat positivament els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim formulats per l’Estat, i alhora demanat a la Generalitat de Catalunya estudis detallats sobre potencials impactes mitjançant la plataforma PLEMCAT. Hem impulsat l’aliança El Futur És Ara, juntament amb OIKIA, Greenpeace, Conservació, Revo Prosperidad Sostenible, PTP, Ambaixadors del Pacte Europeu pel Clima, C-Neutral 2050, IREC i la XCN, que ha llançat el document “Fites, eixos i eines de la transició ecosocial”. I hem promogut el Monitor Públic d’Emissions de Catalunya, que el passat 5 de juny va difondre estimacions actualitzades per 2021 i 2022 de les emissions d’efecte hivernacle a nivell català, anticipant-se un any a les dades de què disposa la Generalitat.
Som conscients que en el camp de la transició energètica les emocions han esdevingut el motor del relat i és molt difícil un debat serè al respecte. Ens preocupa molt la deriva anitpedagògica d’aquesta situació. Necessitem reduir més d’un 6% anual les emissions a nivell català fins el 2030 per restar alineats amb les previsions de l’IPCC. La magnitud i complexitat del que això significa és abrumadora. Només hem fet recular les emissions a aquest nivell durant els confinaments i per molt que compartim els postulats decreixentistes, la configuració socio-política del país dista molt de poder-los aplicar a l’escala i el ritme que requerim.
Defensem les renovables perquè el 72% de la petjada de carboni catalana són els combustibles fòssils i signifiquen el 69% de tota l’energia consumida (carburants pel transport, gas per calefacció, etc.) i amb ells es genera el 28,2% de l’electricitat a nivell català. És el nostre deure explicar que l’electrificació de la societat i l’economia (tot tipus de vehicles elèctrics, més transport ferroviari, habitatges i aparells intel·ligents, teletreball, bombes de calor, etc.) ja està en marxa. Afortunadament, això ens permetrà desprendre’ns dels combustibles fòssils i de tota la seva ineficiència. Necessitarem més electricitat i aquesta haurà de procedir de fonts renovables, instal·lades en llocs concrets del territori. Necessitaríem multiplicar anualment per 16 els autoconsums fotovoltaics actuals perquè la seva aportació estigui a nivell del que hem d’assolir segons l’IPCC. I tot això, davant del compte enrere climàtic en què ens trobem i d’un escalfament que ens demandarà més energia per dessalinitzar aigua i climatitzar ambients. Amb tota la humilitat que es pot projectar en un text com aquest volem dir que l’energia és quelcom massa gran com abordar-la des de la petita escala.
Per Renovem-nos, afirmar el contrari és enganyar la població i alimentar el negacionisme energètic. No fer res no és una opció, i ningú vol res enlloc. Ni el Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables serà capaç de fer-nos superar la resistència al canvi. A tot arreu el paisatge és un actiu però, alhora, a tot arreu el paisatge és la víctima més vulnerable de l’escalfament global. El dol pel paisatge vindrà per una via o per l’altra, o per les dues. Cal prioritzar si ens apropiem d’aquesta transformació perquè entenem la seva transcendència i cerquem les escletxes que ens faran sentir relativament satisfets del resultat, o si ens atrinxerem i deixem als processos de decisió de dalt a baix que imposin la seva lògica.
Les persones de Renovem-nos apostem per la primera de les dues opcions i, per això, tenim la missió de fomentar l’acció urgent per una transició energètica amb participació democràtica i garanties ambientals. Per això, hem redactat un manifest que han signat 600 persones i ens hem unit en una associació. En l’exercici de la nostra llibertat d’expressió participem del debat públic sobre la transició energètica i l’acció climàtica amb total independència i sense condicionaments per part de ningú. Hem rebut finançament de la European Climate Foundation, entitat que defensa internacionalment l’aplicació de l’Acord de París a partir de fons filantròpics, no tenim vincles amb les companyies energètiques i demanem respecte a la nostra honorabilitat i bona fe. Ens disculpem si les nostres paraules o accions han resultats ofensives per algú, però seguirem essent la veu incómoda que empenyi la societat catalana cap a solucions viables que ens condueixin a un escenari d’estabilitat climàtica que garanteixi la nostra supervivència i la de moltes espècies que conviuen amb nosaltres en aquest planeta Terra.
—————-
Els dos sectors més emissors a nivell català són els transports i la indústria (30% i 31%, respectivament). La projecció de la retallada d’emissions en aquests dos sectors equival a deixar una cinquena part dels vehicles Catalunya aparcats tot l’any (1 milió aproximadament), o a renunciar a 50.000 milions d’€ de PIB. La realitat és que després de la pandèmia els gasos d’efecte hivernacle han tornat a créixer.
i qui gosi qüestionar la visió aparentment predominant és automàticament censurat. Hi ha qui ha optat per la difamació sense cap mena de prova -perquè no hi ha res a provar- com a mitjà per desacreditar-nos.
El “Renovables sí, però no així” està esdevenint un lema per dir que no a tot, que no ens podem permetre.
