- En plena crisi climàtica les energies renovables només aporten un 2,7% de l’electricitat a l’Alt Empordà (2019)
- El 2035 l’Alt Empordà necessitarà tenir instal·lats l’equivalent a 20 molins al mar, o prop de 100 a terra, o bé 1.200 hectàrees de parcs fotovoltaics, o una combinació d’aquestes tres fórmules.
- Cal que els ajuntaments assumeixin també el seu rol en l’emergència climàtica afavorint i no torpedinant la fi dels combustibles fòssils.
- La mera existència d’espais protegits, o fins i tot la declaració de nous parcs naturals, no garanteix en absolut la bona preservació dels ecosistemes naturals.
L’Associació Renovem-nos és una entitat de base científica formada per experts, divulgadors i activistes a favor de la transició energètica a Catalunya com a estratègia en la lluita per aturar el canvi climàtic. Dins la nostra tasca, veiem amb preocupació el retard en el desenvolupament de les energies renovables a Catalunya. Si bé a nivell estatal s’estan fent els deures a bon ritme (70% de l’electricitat a la península al 2023 i caiguda de les emissions de tot el país un 7,5% en un any), a Catalunya estem a la cua de les comunitats autònomes amb tan sols un 14% (2023), xifra que baixa fins al 1,5% en el cas de la demarcació de Girona.
En aquest context cal posar de relleu el cas de l’Alt Empordà, una comarca privilegiada en capacitat de produir energia renovable doncs, a més de moltes hores de sol aprofitables, gaudeix de vents regulars de velocitat alta. Si bé aquesta comarca va ser pionera en energia eòlica instal·lant els primers aerogeneradors al Pení de Roses, avui compta amb un escàs 2,7% (2019) de quota renovable en el seu mix elèctric, bàsicament fotovoltaica. Per increïble que sembli, en tota la comarca no hi ha ni un sol aerogenerador en funcionament. Aquesta és una situació que no es pot perllongar en mig d’una emergència climàtica. L’Alt Empordà ha de contribuir de forma inexcusable, com ho han de fer tots els territoris en la mesura de les seves capacitats, a aturar les seves emissions d’efecte hivernacle i aplicar mesures d’adaptació al canvi climàtic en tots els sectors.
No és sols un tema ambiental, és també un tema econòmic de primer ordre, com estem veient amb l’actual sequera. Per mantenir una economia basada en el turisme, la logística i l’exportació de productes agroalimentaris caldrà energia, i l’any 2035 -un cop tancades les 3 centrals nuclears catalanes- l’Alt Empordà necessitarà tenir instal·lats l’equivalent a 20 molins al mar, o prop de 100 a terra, o bé 1.200 hectàrees de parcs fotovoltaics, o una combinació d’aquestes tres fórmules. Tot això, sense tenir en compte una quota de solidaritat a nivell català o els pics estacionals del turisme. No és realista pensar que amb plaques a les teulades i espais antropitzats en farem prou. Cal abordar amb seriositat les xifres del repte que tenim al davant. Serà una tasca ingent que requerirà l’esforç i la col·laboració de totes les institucions i dels actors socials i econòmics per transformar la matriu energètica abans del 2030, tenint en compte els anys perduts en aquesta matèria. És obligació dels responsables polítics conduir la societat cap a escenaris que garanteixin les condicions de vida dels seus ciutadans. L’escenari de la transició energètica no és un caprici de cap empresa privada o d’una agenda oculta i perversa, és una política acordada pels països de tot el món en l’Acord de Paris, ratificada pels parlaments nacionals, i desenvolupada en la planificació energètica a nivell estatal (PNIEC) i autonòmic (PROENCAT). Cal que els ajuntaments assumeixin també el seu rol en l’emergència climàtica afavorint i no torpedinant la fi dels combustibles fòssils.
Sovint es posa molt d’èmfasi en la preservació dels espais naturals i la biodiversitat com a argument d’oposició a les renovables, però cal recordar que la mera existència d’espais protegits, o fins i tot la declaració de nous parcs naturals, no garanteix la bona preservació dels ecosistemes naturals. Els canvis derivats de l’escalfament global, sobretot sequeres i augment del risc de focs forestals, continuaran degradant els nostres ecosistemes cap a processos de desertificació. El mateix succeirà al medi marí a mesura que la temperatura del mar vagi pujant. Per tant, plantejar una incompatibilitat entre renovables i biodiversitat és un argument que parteix d’una premissa falsa: la que afirma que deixar d’intervenir no fent res és el millor remei per protegir la biodiversitat i els nostres ecosistemes. Ben al contrari, hem d’intervenir per contrarestar aquestes tendències que porten inevitablement a la destrucció del paisatge que coneixem i, per fer-ho, necessitarem energia sostenible en grans quantitats: per gestionar la defensa dels nostres ecosistemes, per sostenir una agricultura productiva que s’haurà d’adaptar, per garantir l’abastament d’aigua potable durant les sequeres persistents, per poder mantenir l’activitat econòmica de la comarca i per oferir condicions acceptables per a la salut de les persones durant les onades de calor.
Any a any podem constatar que el canvi climàtic deteriora la natura i les condicions de vida dels empordanesos. L’Alt Empordà i Catalunya no es poden permetre perdre més temps sense portar a terme la descarbonització efectiva del sistema energètic amb un desplegament d’energies renovables a gran escala. Disposem d’una legislació molt garantista a nivell mediambiental i els projectes seguiran essent objecte d’escrutini amb les avaluacions d’impacte corresponents. No hem de témer el canvi, ans al contrari, fem una crida a les autoritats, la societat civil i els actors econòmics de l’Alt Empordà a fer un pas endavant a favor del bé comú, anticipar-se als esdeveniments i afrontar el problema realment crític, que no és l’impacte pel desplegament de les renovables, sinó com evitar que l’escalfament segueixi accelerant-se i com adaptar-nos a les condicions climàtiques futures, les quals poden portar al límit del col·lapse la disponibilitat d’aigua, els sistemes alimentaris i la natura de la que depenem.
Amb aquest escrit volem expressar la preocupació per l’immobilisme actual i instem als ajuntaments a entomar un desplegament realista, eficient i ràpid de les energies renovables, imprescindibles davant la crisi climàtica i ecològica, però també per l’economia, els llocs de treball i la competitivitat de les empreses locals. Fem per tant una crida al seny i a la responsabilitat dels grups polítics municipals de la comarca, per defugir els plantejaments maximalistes del “no a tot” i propiciar un clima de consens en línia amb el rumb que el país ha decidit prendre d’acord amb les institucions internacionals i la comunitat científica.
· Link a l’estudi complet de les necessitats de renovables a la comarca de l’Alt Empordà
Imatges i dades sobre la situació energètica a comarques de Girona en comparació a la resta de Catalunya:
